Who cast that first fateful tomato that started the La Tomatina revolution? The reality is no one knows. Maybe it was an anti-Franco rebellion, or a carnival that got out of hand. According to the most popular version of the story, during the 1945 festival of Los Gigantes (a giant paper mâché puppet parade), locals were looking to stage a brawl to get some attention. They happened upon a vegetable cart nearby and started hurling ripe tomatoes. Innocent onlookers got involved until the scene escalated into a massive melee of flying fruit. The instigators had to repay the tomato vendors, but that didn't stop the recurrence of more tomato fights—and the birth of a new tradition.
Fearful of an unruly escalation, authorities enacted, relaxed, and then reinstated a series of bans in the 1950s. In 1951, locals who defied the law were imprisoned until public outcry called for their release. The most famous effrontery to the tomato bans happened in 1957 when proponents held a mock tomato funeral complete with a coffin and procession. After 1957, the local government decided to roll with the punches, set a few rules in place, and embraced the wacky tradition.
Though the tomatoes take center stage, a week of festivities lead up to the final showdown. It's a celebration of Buñol's patron saints, the Virgin Mary and St. Louis Bertrand, with street parades, music, and fireworks in joyous Spanish fashion. To build up your strength for the impending brawl, an epic paella is served on the eve of the battle, showcasing an iconic Valencian dish of rice, seafood, saffron, and olive oil.
Today, this unfettered festival has some measure of order. Organizers have gone so far as to cultivate a special variety of unpalatable tomatoes just for the annual event. Festivities kick off around 10 a.m. when participants race to grab a ham fixed atop a greasy pole. Onlookers hose the scramblers with water while singing and dancing in the streets. When the church bell strikes noon, trucks packed with tomatoes roll into town, while chants of "To-ma-te, to-ma-te!" reach a crescendo.
Then, with the firing of a water cannon, the main event begins. That's the green light for crushing and launching tomatoes in all-out attacks against fellow participants. Long distance tomato lobbers, point-blank assassins, and medium range hook shots. Whatever your technique, by the time it's over, you will look (and feel) quite different. Nearly an hour later, tomato-soaked bombers are left to play in a sea of squishy street salsa with little left resembling a tomato to be found. A second cannon shot signals the end of the battle. | Qui va aquest primer tomàquet fatídica que va iniciar la revolució de la Tomatina? La realitat és que ningú sap. Potser va ser una rebel · lió anti-Franco, o un carnaval que va ser de les mans. D'acord amb la versió més popular de la història, durant el festival 1945 dels Gegants (una desfilada de titelles de paper maixé gegant), els locals estaven buscant per organitzar una baralla d'aconseguir una mica d'atenció. Van ocórrer en un carro de verdures a prop i començar llançant tomàquets madurs. Espectadors innocents es van involucrar fins que l'escena va esdevenir una topada massiva de fruita volant. Els instigadors havien de pagar als proveïdors de tomàquet, però això no va impedir que la recurrència de més baralles-i tomàquet el naixement d'una nova tradició. Temorosos d'una escalada rebel, les autoritats van promulgar, relaxat, i després reintegrats una sèrie de prohibicions en la dècada de 1950. El 1951, els locals que van desafiar la llei van ser empresonats fins que la protesta pública va demanar el seu alliberament. El més famós desvergonyiment de les prohibicions de tomàquet que va passar el 1957, quan els partidaris van celebrar un funeral tomàquet simulacre complet amb un taüt i una processó. Després de 1957, el govern local va decidir rodar amb els cops, estableix algunes regles en el seu lloc, i va abraçar la tradició boig. Encara que els tomàquets són els protagonistes, d'una setmana de festivitats condueixen fins a l'enfrontament final. És una celebració dels sants patrons de Bunyol, la Mare de Déu i Sant Lluís Bertrand, amb desfilades, música i focs artificials en alegre moda espanyola. Per augmentar la seva força per la baralla imminent, una paella èpica se serveix a la vespra de la batalla, mostrant un plat emblemàtic Valencià d'arròs, marisc, safrà i oli d'oliva. Avui en dia, aquesta festa sense restriccions té un cert grau d'ordre. Els organitzadors han anat tan lluny com per conrear una varietat especial de tomàquets de sabor desagradable només per a l'esdeveniment anual. Festes arrenquen a les 10 del matí quan els participants la cursa per prendre un pernil fixa damunt d'una cucanya. Els espectadors mànega els codificadors amb aigua mentre cantant i ballant als carrers. Quan la campana de l'església colpeja migdia, camions plens de tomàquets rodar a la ciutat, mentre que els càntics de "A-ma-ment,-a-ma te!" arribar a un crescendo. Després, amb el tret d'un canó d'aigua, comença l'esdeveniment principal. Aquesta és la llum verda per a la trituració i el llançament de tomàquets en atacs total contra la resta de participants. Lobbers tomàquet de llarga distància, assassins a boca de canó, i els tirs de ganxo de rang mitjà. Sigui quina sigui la seva tècnica, per al moment en què es va acabar, que es veurà (i sentir) molt diferent. Gairebé una hora després, els bombarders de tomàquet amarat es deixen de jugar en un mar de salsa carrer toveta amb poca esquerra s'assembla a un tomàquet que es troben. Un segon canonada assenyala el final de la batalla. |